Precedents: La Unió Catalanista, La Nova Catalunya i l'estelda romboïdalDel 1904 data el primer estel amb clara intencionalitat nacionalista que es coneix a Catalunya. Es tracta d’un segell commemoratiu de la presa de possessió per part de la Unió Catalanista del Pi de les Tres Branques.
Al 1906, un cop finalitzada la Guerra d'Independència cubana, es va crear a Santiago de Cuba el Centre Catalanista de Santiago de Cuba, on ja s’hi podia veure la primitiva versió d'una estelada, on al mig de la senyera catalana hi apareix un estel blanc de cinc puntes sense cap triangle.
Al 1908 correspon el primer disseny de l'estelada que enlloc de lluir el triangle a l’esquerra amb l’estel, du un rombe al mig (es dedueix blau) amb una estrella blanca a l’interior. La fotografia, feta a París, és de la seu d’una Lliga Nacionalista Catalana, organització que fundà i presidí Salvador Díaz i Capdevila qui en 1922 adoptà l'estelada tradicional, símbol inequívoc de la bandera de l’independentisme català.
Els Voluntaris Catalans a la Primera Guerra Mundial
Els Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial portaren aquesta primigènia senyera estelada romboïdal als caps de batalla europeus. Llur objectiu era el de difondre la causa de Catalunya i lluitar per la llibertat dels pobles, lluita que identificaren amb el bàndol dels aliats. La tasca de difusió de la seva lluita correspongué al Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans.
Els Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial portaren aquesta primigènia senyera estelada romboïdal als caps de batalla europeus. Llur objectiu era el de difondre la causa de Catalunya i lluitar per la llibertat dels pobles, lluita que identificaren amb el bàndol dels aliats. La tasca de difusió de la seva lluita correspongué al Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans.