Estandart que portaven els últims resistents de la ciutat de Barcelona el 11 de Setembre de 1714.L'ús legal del penó de santa Eulàlia s'inicia en el segle XVI. Aquesta bandera era el símbol de Barcelona, cap i casal de Catalunya, i concretament del Consell de Cent, la institució de govern local. La santa flanquejada per les quatre barres i la creu de Sant Jordi, solament s'exhibia en circumstàncies difícils per a la ciutat, en circumstàncies de prova per als seus habitants. L'any 1640, el penó de santa Eulàlia en el balcó de l'Ajuntament i les campanes de la basílica de Santa Maria del Mar, van convocar els barcelonins a la Guerra dels Segadors que duraria 12 anys.
El 24 de juliol de 1713 el penó de santa Eulàlia convocà els barcelonins a la Guerra de Successió , en contra de Felip V, el primer rei Borbó.
L'onze de setembre de 1714 Rafael Casanova, conseller en cap de Barcelona, defensava la ciutat tot onejant el penó de Santa Eulàlia. Aquell onze de setembre la rendició de la ciutat, va suposar la fi de l'estat català i el final de l'ús del penó de Santa Eulàlia
La senyera de la ciutat fou reconstituïda el 1981 pel primer Ajuntament democràtic de Barcelona, d'acord amb la descripció que fa el "Dietari" de Jeroni Pujades el 24.05.1601.El 1983 a l'estand d'Expocultura, es va presentar per primera vegada en públic la reproducció feta per l'Ajuntament de Barcelona de la Bandera de Santa Eulàlia. Des d'aleshores l'Alcalde de la ciutat penja la bandera al balcó de l'Ajuntament la festivitat de Santa Eulàlia, el 12 de febrer.
Informació extreta de http://www.xtec.es/